PSC, unionista o federalista?


La qüestió no és menor, volem un PSC unionista o federalista?

Hi ha a qui li tira  l’unionisme per la seguretat emocional que representa, hi ha qui creu fermament en el federalisme malgrat la seva dificultat… i com sempre hi ha qui s’absté, o qui en fa ús dels dos conceptes depenent davant de quin públic es troba, o qui té per costum aquella cosa tan habitual en els nostres dies que és fer-ne ús per aconseguir buidar les paraules de contingut…

En tot cas, és un debat, que per la situació en la que es troba el PSC, no podem actuar com ho fem habitualment. Hem de cremar etapes. Hem de decidir-nos amb celeritat. Catalunya, o millor dit, la societat catalana no es pot permetre que els Socialistes de Catalunya visquin en un estat continu d’abstenció.

exclusióEls Unionistes parlen de responsabilitat, de mirar més enllà: “Ja n’hi ha de prou de parlar de tot allò que a la gent del carrer no l’importa”, “Parlem d’educació, de l’atur, de com no arriben a final de més cada dia més famílies…”, “No podem perdre el temps parlant d’altres coses”, “Hem de estar tots units, amb una sola veu” …

Realment és un discurs al que és molt difícil oposar-se. Com dius que educació, sanitat o atur no són els problemes més importants i immediats? El discurs unionista construeix aquesta trampa excloent. La superioritat moral dels seus “problemes” amenacen a qui no comparteix els arguments de la Unió. Com es poden situar a l’espai central altres debats? La dinàmica unionista genera una tendència excloent. Si no comparteixes el seu punt de vista no hi pots participar. No ets part de la Unió i en generes nous problemes. L’unionisme aconsegueix que sigui més important el que ens separa que el que ens uneix.

grupEl discurs federalista neix de la diversitat i de la profunda creença que comporta una riquesa. És una posició difícil, perquè s’obre a debatre tot, a reconèixer que no hi ha una homogeneïtat, però alhora ens proporciona una cultura inclusiva. Tothom que vulgui participar del projecte hi té cabuda, tothom suma. No hi ha qüestió que no pugui ser tractada. Hi ha el perill de la manca de coherència i de cohesió, però no són perills que no amenacin a les altres vies. El federalisme entén que no és important el que ens separa, sinó el que ens uneix.

La situació del PSC, el com ha de tornar a ser el gran partit de l’esquerra catalana, es afrontada per unionistes i federalistes. I és que vull deixar-ho clar, quan parlo d’Unionistes, Federalistes i als obviats voluntariament Independentistes no ho faig en el marc conceptual de l’encaix de Catalunya a Espanya. Ho faig per dibuixar, o caricaturitzar, les diferents cultures polítiques (organitzatives) de dins el PSC (i podria dir de qualsevol organització).

Els unionistes apel·len a no continuar el debat sobre el PSC. Que l’únic que cal es tancar files. Deixar de fer crítiques, que només ens fan mal, i baixar al carrer. Aquesta posició anima la creació d’Independentistes, aquells que creuen que ja no poden defensar els seus posicionaments dins del PSC. Pels federalistes el primer pas és reconstruir el PSC per poder tornar a ser una eina de transformació social. Els anys d’unionisme ens han dut a cada vegada ser menys i per tant cada vegada menys diversos i menys representatius, justament el que ha estat històricament la força del Socialisme Català.

Ens cal tornar a aprendre a valorar la importància de la confrontació d’idees, a protegir les posicions minoritàries com una riquesa a la que no volem, ni podem, renunciar i  a entendre que aquest és l’únic camí per reconectar amb la societat.

Als mals anomenats crítics, només els hem de demanar una cosa. Que allò que es defensa en públic es defensi també en els òrgans de participació interna del partit. No pots sortir signant un manifest si no has pres la paraula a un Consell Nacional. Perquè és veritat que tot sovint s’han oblidat que hi ha espais comuns de trobada.

publico00Tot sovint, el fer públiques posicions té a veure també amb trencar els lligams territorials. En obrir debats amb socialistes d’arreu de Catalunya. En deixar clar que existeix una rica pluralitat.

Com deia la @MirCarracedo a l’últim Consell de Federació de Barcelona: ” la meva lleialtat al partit passa per denunciar tot el que ens allunya per ser eina de transformació de la societat“. I no puc més que subscriure aquestes paraules. I ho faré prenent la paraula a tot arreu on tingui veu, en públic i en privat.

@ajejiro

Anuncis

2 thoughts on “PSC, unionista o federalista?

  1. Retroenllaç: PSC, unionista o federalista? « Una hora de son menys al dia…

  2. Pàtria, unió, federalisme, independentisme, dret d’autodeterminació, són conceptes socials que tenen un llarg recorregut i formen part del nucli de la activitat política des de les revolucions liberals fins ara, i sembla que continuarà sent-ho un temps més. Però no són conceptes immutables, han mudat amb el pas del temps i utilitzar-los amb precisió ideològica el què signifiquen i políticament saber cap a on ens porten aquests conceptes requereix llegir, reunir informació, debatre, esforç mental, hores de treball per ponderar les idees des de perspectives diverses, com la econòmica, psicològica, la moral, impacte en les relacions amb altres, d’organització de l’espai polític, etc. pensar en cada moment què ens és més interessant de cada idea. Tot això per prendre decisions que sempre seran provisionals, doncs demà una nova informació un nou fet pot fer canviar les preferències de ser federalista a independentista, o cap a altres posicionaments. I, és clar, tot el que requereix treball intel•lectual a més a més de ser feixuc i cansat ens situa davant de ser jutjats pels demés sobre els nostres valors i les nostres capacitats. De manera que fa temps hem pogut observar que no hi ha debat, si mes no,no hi ha debat profund i continuat en el terreny ideològic. I com que no l’hi ha hagut, ara no tenim eines ideològiques per sortir en tromba i explicar-nos. La lluita ideològica –idees contra idees- és una lluita permanent. No sé per què al PSC en els darrers anys el debat ideològic ha estat absent com a estil de treball orgànic. Es tracta de tenir líders amb idees en el terreny ideològic, però acompanyats per un debat constant i revisat en tot el partit. No tinc molt clar si la raó de que el debat ideològic no sigui un hàbit permanent és per què no tenim temps ni ganes per part dels ciutadans d’espardenya, o bé ha estat una forma conscient d’organitzar la vida del partit. Hi ha qui creu que aquestes discussions, que no resolen problemes concrets, ens allunyen de la gent, a més del perill de dividir-nos. Està demostrat que no serveixen per aconseguir el poder a les properes eleccions. El tacticisme electoral, basat en cercar el millor eslògan i les vies per mobilitzar les bases és l’únic que compta. Pot ser sí, però al final del camí mireu on ens hem quedat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s