De principios de incertidumbre y artes varias

Durante las últimas semanas he leído y escuchado mucho acerca de los usos, virtudes y defectos de la disciplina de voto dentro de los partidos políticos.  No soy un docto en la materia ni tampoco un fanático de la norma. Considero que el actual sistema de listas cerradas y ley electoral ha quedado obsoleto para la actual sociedad y democracia española. Así como el actual sistema de democracia interna del PSC está basado en estructuras que se concibieron para una sociedad de hace 2 siglos. A ello seguro que dedicaré futuras entradas en este blog. En lo referente a la disciplina de voto santificada en unos estatutos que no siempre se cumplen considero que lo que se ajusta a la norma, lo normal, no es correcto por sí solo. Mi profesión de médico  hace que conciba la realidad desde un punto de vista eminentemente subjetivo aunque en base a un conocimiento teórico objetivo. Es posible que esta predisposición profesional a adaptar el conocimiento empírico a una situación única en cada paciente concreto haya impregnado otras áreas de mi cerebro. De ser así, mi capacidad de concebir el mundo y la realidad desde una perspectiva menos pragmática podría estar comprometida, lo reconozco y asumo. Sin embargo, me hace posible creer que un mismo problema puede tener soluciones distintas, incluso para una misma situación y contexto que se repitieran hasta el infinito no me resultaría difícil imaginar infinitas soluciones diferentes, todas ellas correctas.

Werner Heisenberg. Nobel de Física, 1932

Es una especie de principio de incertidumbre que hace de los médicos en nuestra egolatría superlativa concibamos la  medicina como un arte y no solo una ciencia (no ignoramos que todas las profesiones tienen algo de arte y que el ser humano tiene un deseo innato a la transcendencia, pero parece que nos reconforte creerlo así). En términos políticos, la dirección del PSC ha pasado en dos meses de considerar sacrosanta la disciplina de voto a romperla. Podría tratarse en de un ejemplo más del principio de incertidumbre.
Gráfico del Principio de Incertidumbre[/caption]Podríamos decir que es una manifestación que demuestra que la política es un arte y no sólo una ciencia. Sin embargo, cuando uno no explica mediante un razonamiento sólido y claro que hace que hoy veamos brechas, vericuetos o grandes avenidas donde ayer solo  veíamos un alto muro infranqueable, entonces, uno puede dar  una impresión bien diferente. Mi duda fundamental  es si el mensaje que se puede percibir sobre el posicionamiento del PSC sobre el derecho a decidir y como quiere plantear el futuro de Cataluña dentro de España es claro o no. Es difícil de explicar porque hoy uno hace lo que ayer condenó. Y alguien debe asumir  la responsabilidad de la impresión que podemos dar sobre que en Cataluña se percibe como centralismo lo que en Madrid se percibe como ruptura nacional. No se trataría pues de un ejemplo del principio de incertidumbre sino de simple incertidumbre.  Y es en esa pequeña diferencia donde surge la duda de si estamos o no ante un ejemplo más del arte de hacer política. Que el lector piense lo que a su juicio considere oportuno acerca de la disciplina de voto y acerca del manoseado debate nacional pero a mí me surgen dudas de hacia dónde estamos caminando y si no estamos perdiendo el objetivo principal de luchar por una sociedad más justa. De buen seguro que en los próximos días le saldrán al paso muchas y más sesudas explicaciones.

Anuncis

Créixer des del municipalisme

Aquesta és la primera de les entrades per ampliar els punts senyalats a l’escrit “Tres oportunitats per prendre la iniciativa“.  Desenvoluparé la idea de guanyar la iniciativa mediàtica i política des de la política municipal, sense obviar com des del municipalisme el PSC pot fer molta feina en la regenaració de la política.

baldosesdebarcelona

Els ajuntaments, per la seva proximitat i la capacitat d’incidir en el dia a dia de les persones, són les intitucions més ben valorades per la societat, i alhora, els alcaldes el que millor reconeixement reben per la seva feina per part dels electors. És aquesta proximitat, aquesta capacitat de veure la mà de la institució en el dia a dia la que fa de la política municipal, d’aquells que n’hi són particeps, la part més humana de la política.

Si un partit es pot explicar des del municipalisme a Catalunya, aquest és el PSC. Per això, l’àmbit local ha de ser un dels punts de partida dels Socialistes Catalans per recuperar iniciativa política i mediàtica. I proposo fer-ho a partir dels següents punts.

  • La Reforma de l’Administració Local. Aquesta polèmica llei que el PP vol aprovar va més enllà d’un hipotètic estalvi. Hi ha darrera una voluntat política. La de convertir als ajuntaments en gestors de servei. En buidar-los de contingut polític. En allunyar la política de la gent.Ajuntament-ext Els ajuntaments, i a Catalunya ho sabem especialment, han estat els grans cohesionadors del país. A través de polítiques actives socials, culturals, educació, d’emprenedoria… El PSC ha d’aixecar la veu per defensar la importància de la política de proximitat. Aquella que amb més facilitat por reconéixer problemes i trobar-hi solucions. Aquella que pot acompanyar a les institucions nacionals i estatals i ajudar a adaptar-les a la realitat del territori. I no només això, ha de ser propositiu i liderar el debat del finançament local.
  • Innovació en polítiques d’àmbit local. Fins ara la política local s’ha encarat com una tasca individual de cada agrupació local. Això, en una gran organització política com el PSC no té sentit. El benefici per l’elector en delegar la seva AJUNTAMENT1_0confiança a través del vot a una llista socialista no hauria de ser només els recursos d’assesorament i formació dels càrrecs locals. S’hauria de beneficiar de l’experiència d’una  organització política que durant els últims anys ha governat les principals ciutats catalanes gairebé ininterrumpidament i amb molt bons resultats. I per tant de la capacitat de posar en xarxa les alcaldies socialistes per a que comparteixin coneixements i experiències. Però a més anar més lluny i dissenyar una estratègia global, amb un laboratori d’innovació de política local que assessorés a cada candidatura socialista iniciatives que ja dutes a terme amb bons resultats i proposar programes pilots d’acord amb les seves realitats. No es tracta d’unificar. És tracta de teixir una xarxa, de compartir coneixement, d’aprofitar esforços.
  • Regeneració democràtica. Per la proximitat a la que feia referència l’administració local i les agrupacions locals han de ser qui lidajuntament2erin la regeneració democràtica. Polítiques de Govern Obert, de Dades Obertes, processos participatius… En els molts, i importants, ajuntaments que el PSC governa s’han de començar a implantar aquestes mesures i fer-ne ressó. Transparència màxima allà on tinguem responsabilitats i noves maneres de fer política.
  • Compromís dels 8 anys. Aquesta és una proposta a impulsar entre els candidats a alcaldes. És el compromís de que durant 8 anys, o sigui dos mandats, no ocuparan cap altre càrrec públic que no vagi lligat a d’alcalde es centraran al 100% en el seu poble o ciutat.

ajuntamentbcn

Afegiré un punt sobre el paper dels alcaldes a la vida orgànica del PSC. Des d’un temps ençà el paper dels alcaldes als òrgans de decisió interna dels Socialistes Catalans ha anat guanyant pes. Crec que és un gran error per varis motius. El primer i més clar és el barrejar càrrecs i responsabilitats com a electe amb orgànics. A més la cultura política municipal comporta alguns tics que no són gens beneficiosos per a una organització d’àmbit nacional. Proposo un major pes del consell d’alcaldes com a òrgan consultiu i alhora l’abscència d’alcaldes a la Comissió Executiva Nacional.

Tres oportunitats per prendre la iniciativa

Tots caiem en la temptació de culpar als altres quan ens trobem en una situació no gaire avantatjosa, quan hem comés un error… I les organitzacions polítiques no són diferents. Una de les excuses més esgrimides és la incapacitat d’arribar a la societat per culpa del filtres dels mitjans de comunicació. A vegades perquè no es fan prou ressò de les propostes o posicionaments o perquè ajuden als altres a situar en l’agenda temes que no els beneficien.

A Can PSC durant els últims temps ho hem escoltat tot sovint. No pecaré d’ingenu obviant que els mitjans de comunicació responen a interessos econòmics i que les televisions i ràdios de titularitat de les diferents administracions poques vegades han exercit amb l’objectivitat que exigeix un servei públic. Però no ens podem aturar aquí. Les diverses direccions dels socialistes catalans s’han trobat a la defensiva o reaccionant massa tard en els temes de més actualitat. No han sabut, o pogut, donar el tomb, prendre la iniciativa o posar damunt la taula els nostres temes.

iniciativa
És veritat que estem vivint uns dies on no hi ha un debat ideològic o de propostes sinó de crits o titulars de 140 caràcters i que es fa molt difícil aprofundir en els problemes i ser propositiu fugint del populisme. Però crec que el PSC pot aprofitar tres espais on podem prendre la iniciativa i conquerir espai als mitjans de comunicació:

Debat 1-2-3municipal. La historia dels Socialistes Catalans no es pot entendre sense el municipalisme, a on encara mantenim una gran quota del mal anomenat poder. Els ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania i malgrat el desencís de la gent amb les institucions i els representants polítics, alcaldes i ajuntaments continuen sent ben valorats. A més, la polèmica reforma del PP farà que aquest tema ompli moltes planes.
Federalisme. Dins l’anomenat debat nacional, el federalisme és patrimoni del PSC. Malgrat tot el que s’ha dit en contra, només el PSC hi ha apostat de veritat. Altres s’hi sumaran amb el temps. Aquest model ha estat molt atacat per l’entorn independentista, molt més que la posició immobilista del centralisme del PP i ho ha estat per la simple raó que des de les files independentistes han volgut resoldre la qüestió nacional amb una tria entre L’immobilisme del model actual o l’avanç de la independència. Per això, una altra proposta de progrés els fa por. Sens dubte, en aquest punt tenim molt a dir.
Regeneració democràtica i transparència. Un dels punts que més frustració creen a la ciutadania. Aquest s’ha convertit en el tercer eix de la política catalana (afegint-se al nacional i el dreta/esquerra) i dues formacions, Ciutadans i CUP, s’han beneficiat. Els Socialistes Catalans tenim molt a dir. Serà primordial com actuem amb els casos de corrupció que esquitxen a l’organització. Però tenim una avantatge davant altres partits, el que proposem ho podrem dur a terme allà on tenim responsabilitats, i encara en tenim a molts llocs.
Li dedicaré una entrada a cadascun dels tres temes, per poder ampliar les oportunitats i centrar algunes idees.

Em faltaria dir que ens queda un altre àmbit on tenim molt a dir: l’àmbit social. Però ara mateix hem de recuperar la confiança de la societat en aquests temes per ser una veu autoritzada.

Ens uneix Barcelona

Durant els darrers temps al voltant del concepte de regeneració democràtica s’han omplert moltes pàgines de diaris, minuts de televisió i tertúlies radiofòniques. Tot el que envolta el model d’articulació de la nostra democràcia està en el punt de mira, i especialment els partits polítics. És un debat ineludible, que tots hem d’encarar, amb amplitud de mires i evitant dogmatismes. La societat ha de continuar pressionant amb esperit crític. La corresponsabilitat és el principi el final. Però en aquest camí cal reconèixer els avenços, les bones pràctiques… I n’hi han! I Primariesobertes2015.cat n’és una!

sumant190Darrera de Primàries Obertes 2015 trobem una proposta ambiciosa. La Barcelona socialista ha estat un model fructífer i d’èxit, però cal trobar nous plantejaments lligats a les noves circumstàncies. Com deia Judt “cal fer les mateixes preguntes però estant disposat a escoltar respostes diferents”. El @PSCBarcelona inicia aquest març un camí no gaire transitat. Fa una crida a la ciutadania progressista no per que recolzi el seu projecte de futur i present per la capital de Catalunya, sinó per escriure’l conjuntament. Els Socialistes de Barcelona posen de manifest una cosa que a vegades oblidem, els partits polítics són eines de transformació de la societat. I amb aquesta iniciativa posen l’eina a l’abast de tots aquells volen que la ciutat desperti. Passar pàgina a l’època Trias i l’època de la inèrcia com a estratègia. Perquè la Barcelona que ens enamora, la que es va posar guapa per tots nosaltres i pel món, és una ciutat de barris, dinàmica, diversa, innovadora, que aposta per la cultura, mestissa, divertida, acollidora, oberta al mar… i trapella. I perquè torni a ser així cal que la majoria progressista impulsi un nou projecte, que es corresponsabilitzi més enllà d’on ho havia fet fins ara.

bebe-orejaEl camí per a que BCN torni a tindre un governs d’esquerres comença amb la primera convenció subtitulada “Escoltar”. Amb formats diferents als habituals, donant la paraula a qui normalment no la pren, obrint el partit a tothom que vulgui sumar, aquest és una oportunitat increïble per tots aquells que reclamen una altra Política, uns altres polítics, uns altres partits…

A Escoltar, la seguiran Dialogar i Acordar on es definirà el programa del PSC de Barcelona. Però no acabarà aquí. Després ens esperen unes primàries obertes. Com us deia, exercici d’apertura total del Socialistes de Barcelona.

De ben segur que no serà un camí fàcil. Des del desprestigi de les organitzacions polítiques, el mal moment de la marca PSC, les pors a que l’aparell manipuli, la simplificació dels mitjans de comunicació… D’excuses en podem trobar moltes…

Però és un camí que val la pena començar! És un projecte diferent, obert a la ciutadania, exemple de la nova política que tots reclamem, on els progressistes podem deixar la nostra empenta, on no està res decidit, on et volen escoltar, on pots sumar.

A tots aquells que són progressistes, siguin o no votants del PSC, els convidaré a que m’acompanyin en aquest camí i ho comencin a fer anant a la primera convenció “Escoltar”. Perquè ens uneix una idea de Barcelona. Perquè tenim molt en comú i no em valen les excuses.

skylinebcn

Que tal la llibertat de vot?

El PSC ha reconegut que necessita redefinir el seu projecte polític.

De fet és del tot evident que cal fer-ho, la sangria constant de militància, el malestar i el rebombori a la Xarxa i els canvis constants d’opinió de la direcció, deixen palesa aquesta necessitat, que es materialitzarà amb cinc conferències nacionals.

Per ficar un exemple, molt de moda últimament, recordem que a la ponència del congrés del partit dèiem que estàvem en contra del dret a decidir, al programa electoral diem que estem a favor, a la intervenció del nostre primer secretari al debat d’investidura diu que ens abstindrem a tot el que tingui que veure amb el procés del dret a decidir, i acte seguit votem que no (tret de 5 díscols) en la declaració de sobirania al parlament.

confusion

Ara comença a nivell municipal a fer-se la pilota més i més gran, el grup municipal de Berga (entre d’altres) vota a favor, a l’ajuntament de Barcelona el grup vota majoritàriament en contra, però el president del grup s’absté i tres regidors es troben malalts, a cada diputació el PSC fa la seva…

La meva pregunta és: perquè la direcció del partit no dona llibertat de vot en aquest tema, vista la incoherència manifesta de la nostra posició? Perquè no deixem que la gent voti en consciència i ja està?

Si som un partit que passi el que passi, el dia després de la consulta, es dedicarà a millorar la societat, sigui quin sigui el seu marc, perquè ens posicionem en una o altre banda si dintre de la nostra organització tenim de tots els colors de sentiments patris. No ens perdem pel camí si us plau la societat catalana ens necessita socialistes i catalanistes (sense cognoms).

Sembla ser que han demanat una treva a can PSC, perquè volem trobar una síntesi, perquè volem sumar a tots i totes i no restar, reconèixer que hem de redefinir és un bon pas, però la millor forma de demostrar les bones intencions de suma no crec que sigui la imposició del vot.

Donem llibertat de vot en aquest tema!

votar

Una iniciativa de militants de base demana que en el tema del dret a decidir es tingui llibertat de vot, fins que les conferències trobin la síntesi que necessitem. Jo l’he signada.

@LacastaHuelin