Créixer des del municipalisme

Aquesta és la primera de les entrades per ampliar els punts senyalats a l’escrit “Tres oportunitats per prendre la iniciativa“.  Desenvoluparé la idea de guanyar la iniciativa mediàtica i política des de la política municipal, sense obviar com des del municipalisme el PSC pot fer molta feina en la regenaració de la política.

baldosesdebarcelona

Els ajuntaments, per la seva proximitat i la capacitat d’incidir en el dia a dia de les persones, són les intitucions més ben valorades per la societat, i alhora, els alcaldes el que millor reconeixement reben per la seva feina per part dels electors. És aquesta proximitat, aquesta capacitat de veure la mà de la institució en el dia a dia la que fa de la política municipal, d’aquells que n’hi són particeps, la part més humana de la política.

Si un partit es pot explicar des del municipalisme a Catalunya, aquest és el PSC. Per això, l’àmbit local ha de ser un dels punts de partida dels Socialistes Catalans per recuperar iniciativa política i mediàtica. I proposo fer-ho a partir dels següents punts.

  • La Reforma de l’Administració Local. Aquesta polèmica llei que el PP vol aprovar va més enllà d’un hipotètic estalvi. Hi ha darrera una voluntat política. La de convertir als ajuntaments en gestors de servei. En buidar-los de contingut polític. En allunyar la política de la gent.Ajuntament-ext Els ajuntaments, i a Catalunya ho sabem especialment, han estat els grans cohesionadors del país. A través de polítiques actives socials, culturals, educació, d’emprenedoria… El PSC ha d’aixecar la veu per defensar la importància de la política de proximitat. Aquella que amb més facilitat por reconéixer problemes i trobar-hi solucions. Aquella que pot acompanyar a les institucions nacionals i estatals i ajudar a adaptar-les a la realitat del territori. I no només això, ha de ser propositiu i liderar el debat del finançament local.
  • Innovació en polítiques d’àmbit local. Fins ara la política local s’ha encarat com una tasca individual de cada agrupació local. Això, en una gran organització política com el PSC no té sentit. El benefici per l’elector en delegar la seva AJUNTAMENT1_0confiança a través del vot a una llista socialista no hauria de ser només els recursos d’assesorament i formació dels càrrecs locals. S’hauria de beneficiar de l’experiència d’una  organització política que durant els últims anys ha governat les principals ciutats catalanes gairebé ininterrumpidament i amb molt bons resultats. I per tant de la capacitat de posar en xarxa les alcaldies socialistes per a que comparteixin coneixements i experiències. Però a més anar més lluny i dissenyar una estratègia global, amb un laboratori d’innovació de política local que assessorés a cada candidatura socialista iniciatives que ja dutes a terme amb bons resultats i proposar programes pilots d’acord amb les seves realitats. No es tracta d’unificar. És tracta de teixir una xarxa, de compartir coneixement, d’aprofitar esforços.
  • Regeneració democràtica. Per la proximitat a la que feia referència l’administració local i les agrupacions locals han de ser qui lidajuntament2erin la regeneració democràtica. Polítiques de Govern Obert, de Dades Obertes, processos participatius… En els molts, i importants, ajuntaments que el PSC governa s’han de començar a implantar aquestes mesures i fer-ne ressó. Transparència màxima allà on tinguem responsabilitats i noves maneres de fer política.
  • Compromís dels 8 anys. Aquesta és una proposta a impulsar entre els candidats a alcaldes. És el compromís de que durant 8 anys, o sigui dos mandats, no ocuparan cap altre càrrec públic que no vagi lligat a d’alcalde es centraran al 100% en el seu poble o ciutat.

ajuntamentbcn

Afegiré un punt sobre el paper dels alcaldes a la vida orgànica del PSC. Des d’un temps ençà el paper dels alcaldes als òrgans de decisió interna dels Socialistes Catalans ha anat guanyant pes. Crec que és un gran error per varis motius. El primer i més clar és el barrejar càrrecs i responsabilitats com a electe amb orgànics. A més la cultura política municipal comporta alguns tics que no són gens beneficiosos per a una organització d’àmbit nacional. Proposo un major pes del consell d’alcaldes com a òrgan consultiu i alhora l’abscència d’alcaldes a la Comissió Executiva Nacional.

Tres oportunitats per prendre la iniciativa

Tots caiem en la temptació de culpar als altres quan ens trobem en una situació no gaire avantatjosa, quan hem comés un error… I les organitzacions polítiques no són diferents. Una de les excuses més esgrimides és la incapacitat d’arribar a la societat per culpa del filtres dels mitjans de comunicació. A vegades perquè no es fan prou ressò de les propostes o posicionaments o perquè ajuden als altres a situar en l’agenda temes que no els beneficien.

A Can PSC durant els últims temps ho hem escoltat tot sovint. No pecaré d’ingenu obviant que els mitjans de comunicació responen a interessos econòmics i que les televisions i ràdios de titularitat de les diferents administracions poques vegades han exercit amb l’objectivitat que exigeix un servei públic. Però no ens podem aturar aquí. Les diverses direccions dels socialistes catalans s’han trobat a la defensiva o reaccionant massa tard en els temes de més actualitat. No han sabut, o pogut, donar el tomb, prendre la iniciativa o posar damunt la taula els nostres temes.

iniciativa
És veritat que estem vivint uns dies on no hi ha un debat ideològic o de propostes sinó de crits o titulars de 140 caràcters i que es fa molt difícil aprofundir en els problemes i ser propositiu fugint del populisme. Però crec que el PSC pot aprofitar tres espais on podem prendre la iniciativa i conquerir espai als mitjans de comunicació:

Debat 1-2-3municipal. La historia dels Socialistes Catalans no es pot entendre sense el municipalisme, a on encara mantenim una gran quota del mal anomenat poder. Els ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania i malgrat el desencís de la gent amb les institucions i els representants polítics, alcaldes i ajuntaments continuen sent ben valorats. A més, la polèmica reforma del PP farà que aquest tema ompli moltes planes.
Federalisme. Dins l’anomenat debat nacional, el federalisme és patrimoni del PSC. Malgrat tot el que s’ha dit en contra, només el PSC hi ha apostat de veritat. Altres s’hi sumaran amb el temps. Aquest model ha estat molt atacat per l’entorn independentista, molt més que la posició immobilista del centralisme del PP i ho ha estat per la simple raó que des de les files independentistes han volgut resoldre la qüestió nacional amb una tria entre L’immobilisme del model actual o l’avanç de la independència. Per això, una altra proposta de progrés els fa por. Sens dubte, en aquest punt tenim molt a dir.
Regeneració democràtica i transparència. Un dels punts que més frustració creen a la ciutadania. Aquest s’ha convertit en el tercer eix de la política catalana (afegint-se al nacional i el dreta/esquerra) i dues formacions, Ciutadans i CUP, s’han beneficiat. Els Socialistes Catalans tenim molt a dir. Serà primordial com actuem amb els casos de corrupció que esquitxen a l’organització. Però tenim una avantatge davant altres partits, el que proposem ho podrem dur a terme allà on tenim responsabilitats, i encara en tenim a molts llocs.
Li dedicaré una entrada a cadascun dels tres temes, per poder ampliar les oportunitats i centrar algunes idees.

Em faltaria dir que ens queda un altre àmbit on tenim molt a dir: l’àmbit social. Però ara mateix hem de recuperar la confiança de la societat en aquests temes per ser una veu autoritzada.

Ens uneix Barcelona

Durant els darrers temps al voltant del concepte de regeneració democràtica s’han omplert moltes pàgines de diaris, minuts de televisió i tertúlies radiofòniques. Tot el que envolta el model d’articulació de la nostra democràcia està en el punt de mira, i especialment els partits polítics. És un debat ineludible, que tots hem d’encarar, amb amplitud de mires i evitant dogmatismes. La societat ha de continuar pressionant amb esperit crític. La corresponsabilitat és el principi el final. Però en aquest camí cal reconèixer els avenços, les bones pràctiques… I n’hi han! I Primariesobertes2015.cat n’és una!

sumant190Darrera de Primàries Obertes 2015 trobem una proposta ambiciosa. La Barcelona socialista ha estat un model fructífer i d’èxit, però cal trobar nous plantejaments lligats a les noves circumstàncies. Com deia Judt “cal fer les mateixes preguntes però estant disposat a escoltar respostes diferents”. El @PSCBarcelona inicia aquest març un camí no gaire transitat. Fa una crida a la ciutadania progressista no per que recolzi el seu projecte de futur i present per la capital de Catalunya, sinó per escriure’l conjuntament. Els Socialistes de Barcelona posen de manifest una cosa que a vegades oblidem, els partits polítics són eines de transformació de la societat. I amb aquesta iniciativa posen l’eina a l’abast de tots aquells volen que la ciutat desperti. Passar pàgina a l’època Trias i l’època de la inèrcia com a estratègia. Perquè la Barcelona que ens enamora, la que es va posar guapa per tots nosaltres i pel món, és una ciutat de barris, dinàmica, diversa, innovadora, que aposta per la cultura, mestissa, divertida, acollidora, oberta al mar… i trapella. I perquè torni a ser així cal que la majoria progressista impulsi un nou projecte, que es corresponsabilitzi més enllà d’on ho havia fet fins ara.

bebe-orejaEl camí per a que BCN torni a tindre un governs d’esquerres comença amb la primera convenció subtitulada “Escoltar”. Amb formats diferents als habituals, donant la paraula a qui normalment no la pren, obrint el partit a tothom que vulgui sumar, aquest és una oportunitat increïble per tots aquells que reclamen una altra Política, uns altres polítics, uns altres partits…

A Escoltar, la seguiran Dialogar i Acordar on es definirà el programa del PSC de Barcelona. Però no acabarà aquí. Després ens esperen unes primàries obertes. Com us deia, exercici d’apertura total del Socialistes de Barcelona.

De ben segur que no serà un camí fàcil. Des del desprestigi de les organitzacions polítiques, el mal moment de la marca PSC, les pors a que l’aparell manipuli, la simplificació dels mitjans de comunicació… D’excuses en podem trobar moltes…

Però és un camí que val la pena començar! És un projecte diferent, obert a la ciutadania, exemple de la nova política que tots reclamem, on els progressistes podem deixar la nostra empenta, on no està res decidit, on et volen escoltar, on pots sumar.

A tots aquells que són progressistes, siguin o no votants del PSC, els convidaré a que m’acompanyin en aquest camí i ho comencin a fer anant a la primera convenció “Escoltar”. Perquè ens uneix una idea de Barcelona. Perquè tenim molt en comú i no em valen les excuses.

skylinebcn

Evitar el distanciament

valls_normalL’últim dia de l’any vam aprofitar per apropar-nos a Valls. Malgrat ser a prop del meu poble, naltros sempre hem mirat cap a Reus. Passejant-hi, al veure un parell de locals comercials tancats al carrer més comercial de la ciutat em vingué al cap un comentari que em va fer un amic “A Valls la millora de les comunicacions amb Tarragona li ha fet molt de mal”.

A la democràcia representativa, com a Valls, la millora de les comunicacions* li ha fet molt de mal. La conseqüent millora d’accés a la informació i la facilitat de la gent per comunicar-se de forma massiva han qüestionat el model representatiu i aquest no ha sabut donar les respostes a la velocitat que els nous temps requerien. No només passa a la política, malgrat ser el cas més representatiu; també el trobem el mateix desafecte amb altres institucions que fan servir el model; es diguin sindicats, federacions esportives o l’església. No podem oblidar ni negar els avantatges clars que comporta el sistema representatiu, en especial si els encarem cap a la facultat executiva. Fins ara la seva orientació cap a la consecució d’objectius , la flexibilitat i sobretot la capacitat de reaccionar amb rapidesa havien estat suficients per a que el sacrifici de democràcia que demana el sistema fos acceptat.

Però, i ja centrant-nos en política, els nous moviments comparteixen el assemblearisme com a model decisori. Cada cop són més les veus a la societat que demanen una democràcia que superi l’actual model de participació. No n’hi ha prou amb triar, elegir, càrrecs periòdicament, volen ser corresponsables, implicar-se en la presa de decisions. A més s’ha de sumar el descrèdit de la classe política i la manca d’identificació de la ciutadania amb ella.

participació-ciutadanaLes bases socialistes han fet seva aquestes reivindicacions. Ja en el darrer congrés els moviments de base van forçar que la candidatura a encapçalar les llistes al Parlament de Catalunya es tries mitjançant primàries obertes a tota la societat. Però això no ha aturat el progressiu distanciament entre la direcció i les bases. I molt menys després de no celebrar-les per escollir el cap de llista pel 25N.

La crisis de la representació es fa dramàtica en el cas d’una organització com el PSC. Els membres del Consell Nacional, màxim òrgan entre congressos i qui ha de fiscalitzar la feina encomanada a la Primera Secretaria i a la seva executiva són triats no per tots els militants sinó per delegats. O sigui hi ha un doble filtre. El mateix passa amb la primera secretaria que es elegida pels delegats de les diferents agrupacions. Tot plegat fa que la militància es vegi molt allunyada i poc identificada pels òrgans de direcció del partit.

Com pot el PSC superar aquest distanciament?

El primer pas és acceptar la manera d’articular el partit actualment no té res a veure amb una societat marcada per la millora de les xarxes de comunicació, dels mitjans de transports i les relacions horitzontals. No es pot concebre que un militant de Deltebre i un de Mataró no tingui espais comuns de participació. Com podem confeccionar un discurs integral de país si no impliquem a tota la militància en les diferents realitats territorials. Hem de crear xarxes relacionals que traspassin les agrupacions i les federacions.nous-temps

Algunes propostes concretes al respecte:

  • Elecció directa de la secretaria general nacional i de les federacions per part de tots els militants.
  • Elecció del candidat a President de la Generalitat mitjançant primàries obertes a tota la ciutadania.
  • Elecció directa dels representants de cada Federació per part de tota la militància i reducció del mandat a dos anys.
  • Conferència oberta anual al voltant de quatre preguntes, dues proposades per l’executiva i dues per la militància.
  • Potenciació de les sectorials.
  • Vertebració de grups de treball de suport a càrrecs electes.
  • Adscripció de càrrecs electes a territori.

@ajejiro

*Perdoneu-me que hagi jugat amb el doble sentit de comunicacions…

PSC, unionista o federalista?


La qüestió no és menor, volem un PSC unionista o federalista?

Hi ha a qui li tira  l’unionisme per la seguretat emocional que representa, hi ha qui creu fermament en el federalisme malgrat la seva dificultat… i com sempre hi ha qui s’absté, o qui en fa ús dels dos conceptes depenent davant de quin públic es troba, o qui té per costum aquella cosa tan habitual en els nostres dies que és fer-ne ús per aconseguir buidar les paraules de contingut…

En tot cas, és un debat, que per la situació en la que es troba el PSC, no podem actuar com ho fem habitualment. Hem de cremar etapes. Hem de decidir-nos amb celeritat. Catalunya, o millor dit, la societat catalana no es pot permetre que els Socialistes de Catalunya visquin en un estat continu d’abstenció.

exclusióEls Unionistes parlen de responsabilitat, de mirar més enllà: “Ja n’hi ha de prou de parlar de tot allò que a la gent del carrer no l’importa”, “Parlem d’educació, de l’atur, de com no arriben a final de més cada dia més famílies…”, “No podem perdre el temps parlant d’altres coses”, “Hem de estar tots units, amb una sola veu” …

Realment és un discurs al que és molt difícil oposar-se. Com dius que educació, sanitat o atur no són els problemes més importants i immediats? El discurs unionista construeix aquesta trampa excloent. La superioritat moral dels seus “problemes” amenacen a qui no comparteix els arguments de la Unió. Com es poden situar a l’espai central altres debats? La dinàmica unionista genera una tendència excloent. Si no comparteixes el seu punt de vista no hi pots participar. No ets part de la Unió i en generes nous problemes. L’unionisme aconsegueix que sigui més important el que ens separa que el que ens uneix.

grupEl discurs federalista neix de la diversitat i de la profunda creença que comporta una riquesa. És una posició difícil, perquè s’obre a debatre tot, a reconèixer que no hi ha una homogeneïtat, però alhora ens proporciona una cultura inclusiva. Tothom que vulgui participar del projecte hi té cabuda, tothom suma. No hi ha qüestió que no pugui ser tractada. Hi ha el perill de la manca de coherència i de cohesió, però no són perills que no amenacin a les altres vies. El federalisme entén que no és important el que ens separa, sinó el que ens uneix.

La situació del PSC, el com ha de tornar a ser el gran partit de l’esquerra catalana, es afrontada per unionistes i federalistes. I és que vull deixar-ho clar, quan parlo d’Unionistes, Federalistes i als obviats voluntariament Independentistes no ho faig en el marc conceptual de l’encaix de Catalunya a Espanya. Ho faig per dibuixar, o caricaturitzar, les diferents cultures polítiques (organitzatives) de dins el PSC (i podria dir de qualsevol organització).

Els unionistes apel·len a no continuar el debat sobre el PSC. Que l’únic que cal es tancar files. Deixar de fer crítiques, que només ens fan mal, i baixar al carrer. Aquesta posició anima la creació d’Independentistes, aquells que creuen que ja no poden defensar els seus posicionaments dins del PSC. Pels federalistes el primer pas és reconstruir el PSC per poder tornar a ser una eina de transformació social. Els anys d’unionisme ens han dut a cada vegada ser menys i per tant cada vegada menys diversos i menys representatius, justament el que ha estat històricament la força del Socialisme Català.

Ens cal tornar a aprendre a valorar la importància de la confrontació d’idees, a protegir les posicions minoritàries com una riquesa a la que no volem, ni podem, renunciar i  a entendre que aquest és l’únic camí per reconectar amb la societat.

Als mals anomenats crítics, només els hem de demanar una cosa. Que allò que es defensa en públic es defensi també en els òrgans de participació interna del partit. No pots sortir signant un manifest si no has pres la paraula a un Consell Nacional. Perquè és veritat que tot sovint s’han oblidat que hi ha espais comuns de trobada.

publico00Tot sovint, el fer públiques posicions té a veure també amb trencar els lligams territorials. En obrir debats amb socialistes d’arreu de Catalunya. En deixar clar que existeix una rica pluralitat.

Com deia la @MirCarracedo a l’últim Consell de Federació de Barcelona: ” la meva lleialtat al partit passa per denunciar tot el que ens allunya per ser eina de transformació de la societat“. I no puc més que subscriure aquestes paraules. I ho faré prenent la paraula a tot arreu on tingui veu, en públic i en privat.

@ajejiro

Un inici…

Prenem la paraula. Com abans altres l’han pres. Com esperem que molts altres ho facin…

mitingdelallibertat

Ho fem perquè creiem que vivim moments on no es podem permetre els silencis. Cada veu que roman callada és una oportunitat perduda de fer millor el món que ens envolta. De transformar la societat. D’encaminar-nos cap a un futur més just. I tenim clar que per naltros no serà. I si durant el camí podem convèncer a més gent que alci la seva veu, molt millor.

Avui deixem enrere la seguretat de les converses en petit comité per donar publicitat a les nostres opinions, queixes, pors, il·lusions, projectes, adscripcions i solucions. I ho farem des de la perspectiva d’ activistes polítics. De militants al Partit dels Socialistes de Catalunya.

La imatge que il·lustra aquesta entrada és del conegut com míting de la llibertat. I és una declaració d’ intencions. Moltes de les aportacions giraran al voltant del #PSC. Perquè creiem que és la millor eina per transformar la societat. Perquè volem treballar per a què es torni a generar l’ il·lusió que bullia al Palau Blaugrana aquell 22 de juny de 1976. Perquè ha de tornar a representar la centralita social catalana.

Per tot això, avui prenem la paraula i et convidem que tu també ho facis.