Barcelona és de colors

Un dia, no recordo qui ni quan, una persona  a la que se li va preguntar que li agradava del que havia passat a Barcelona, va respondre que recordava amb entusiasme quan Barcelona va passar a ser una ciutat de blanc i negres a una ciutat de colors. Es referia aquella etapa dels anys 80 en la que la ciutat, incapaç de veure la seva ànima en la seva trama urbana, va tornar el futur amb entusiasme. La campanya que sintetitzava el procés va ser aquella de ‘Barcelona posa’t guapa’, la recordeu?

Malauradament, però, Barcelona poc a poc se’ns està tornant grisa. La maleïda crisis ha generat un estat d’ànim que no és propi dels barcelonins i barcelonines, capaços de creure en si mateixos i de dur amb orgull el nom de la ciutat pel món. Però no només en la crisis trobem les raons per les que la ciutat s’està tornant grisa. Per mi la raó fonamental la trobem en un govern i un alcalde que han deixat de creure en Barcelona, que han deixat de creure en la capacitat creativa i d’innovació de la ciutat, que no representen ni volen representar l’esperit innovador, a vegades transgressiu, de la seva ciutadania.

Han transformat la gestió de la ciutat en un mer exercici comptable, seguint els mateixos mandats que venen d’Europa . Buidant-la de contingut i d’embranzida política. I això no és de rebut.

Barcelona mereix mirar al futur de cara a cara. Mereix generar oportunitats pels fills i filles d’aquella generació que van fer una transformació brutal de l’aparença de la ciutat per mostrar amb tota l’esplendor la seva ànima. Mereix ser optimista, entusiasta, transgessora, arriscada si cal. Mereix aprofitar totes i cada una de les oportunitats que els seus ciutadans li brinden.

L’oportunitat hi és. La política és la que ha de ser capaç de canalitzar aquests anhels i transformar-los en projectes. Barcelona és una ciutat de colors, els barcelonins i barcelonines creuen en si mateixos i en l’esperit real de la ciutat. El PSC ha representat des de sempre aquesta ànima real de la ciutat. Només cal generar un projecte que plasmi aquesta realitat i del ben cert que en tenim les ganes, les eines i la gent per fer-ho. Som-hi!

Ens uneix Barcelona

Durant els darrers temps al voltant del concepte de regeneració democràtica s’han omplert moltes pàgines de diaris, minuts de televisió i tertúlies radiofòniques. Tot el que envolta el model d’articulació de la nostra democràcia està en el punt de mira, i especialment els partits polítics. És un debat ineludible, que tots hem d’encarar, amb amplitud de mires i evitant dogmatismes. La societat ha de continuar pressionant amb esperit crític. La corresponsabilitat és el principi el final. Però en aquest camí cal reconèixer els avenços, les bones pràctiques… I n’hi han! I Primariesobertes2015.cat n’és una!

sumant190Darrera de Primàries Obertes 2015 trobem una proposta ambiciosa. La Barcelona socialista ha estat un model fructífer i d’èxit, però cal trobar nous plantejaments lligats a les noves circumstàncies. Com deia Judt “cal fer les mateixes preguntes però estant disposat a escoltar respostes diferents”. El @PSCBarcelona inicia aquest març un camí no gaire transitat. Fa una crida a la ciutadania progressista no per que recolzi el seu projecte de futur i present per la capital de Catalunya, sinó per escriure’l conjuntament. Els Socialistes de Barcelona posen de manifest una cosa que a vegades oblidem, els partits polítics són eines de transformació de la societat. I amb aquesta iniciativa posen l’eina a l’abast de tots aquells volen que la ciutat desperti. Passar pàgina a l’època Trias i l’època de la inèrcia com a estratègia. Perquè la Barcelona que ens enamora, la que es va posar guapa per tots nosaltres i pel món, és una ciutat de barris, dinàmica, diversa, innovadora, que aposta per la cultura, mestissa, divertida, acollidora, oberta al mar… i trapella. I perquè torni a ser així cal que la majoria progressista impulsi un nou projecte, que es corresponsabilitzi més enllà d’on ho havia fet fins ara.

bebe-orejaEl camí per a que BCN torni a tindre un governs d’esquerres comença amb la primera convenció subtitulada “Escoltar”. Amb formats diferents als habituals, donant la paraula a qui normalment no la pren, obrint el partit a tothom que vulgui sumar, aquest és una oportunitat increïble per tots aquells que reclamen una altra Política, uns altres polítics, uns altres partits…

A Escoltar, la seguiran Dialogar i Acordar on es definirà el programa del PSC de Barcelona. Però no acabarà aquí. Després ens esperen unes primàries obertes. Com us deia, exercici d’apertura total del Socialistes de Barcelona.

De ben segur que no serà un camí fàcil. Des del desprestigi de les organitzacions polítiques, el mal moment de la marca PSC, les pors a que l’aparell manipuli, la simplificació dels mitjans de comunicació… D’excuses en podem trobar moltes…

Però és un camí que val la pena començar! És un projecte diferent, obert a la ciutadania, exemple de la nova política que tots reclamem, on els progressistes podem deixar la nostra empenta, on no està res decidit, on et volen escoltar, on pots sumar.

A tots aquells que són progressistes, siguin o no votants del PSC, els convidaré a que m’acompanyin en aquest camí i ho comencin a fer anant a la primera convenció “Escoltar”. Perquè ens uneix una idea de Barcelona. Perquè tenim molt en comú i no em valen les excuses.

skylinebcn

Siguem autèntics!

De les estacions de l’any, sens dubte la meva preferida és l’estiu, i no un estiu poc calorós, sinó un estiu autèntic: ple de calor. El mateix em passa amb l’hivern, tot i que no m’acaba d’agradar, prefereixo un hivern amb fred que un hivern calorós. I què dir de la tardor i la primavera, no saps mai cap on tirar, agafo paraigües o no, agafo l’abric o una gavardina, tanta variabilitat m’agrada ben poc.

Imagen

El mateix li passa a la societat quan es tracta de política i dels partits polítics. Sigui quina sigui la tendència ideològica de cada persona, el primer que demanem a qualsevol partit polític és l’autenticitat, que mostrin els seus postulats clarament i que no siguin com el Guadiana, ara vaig, ara vinc i mai arribo. Una vegada cada partit s’hagi definit, ja triarem qui creiem que pot representar millor la nostra manera de veure i sentir la societat. Però si no sabem cap a on va, segurament no el comptarem en les nostres opcions de tria i crec que les eleccions del 25 N ho van fer palès amb el càstig als dos partits majoritaris, entre d’altres motius.

Imagen

Si parlo del Partit dels Socialistes de Catalunya, ens defineix que som catalanistes i progressistes. Pel que fa al catalanisme, moltes són les postures i crec que ens manca un debat profund en el si del partit que ens permeti definir quin és el nostre model de país i tots els militants el puguem adoptar com a propi. Però pel que fa al nostre progressisme, no hi ha dubte, tots creiem en la llibertat i igualtat de les persones i en una societat més justa que permeti el desenvolupament dels projectes individuals i col·lectius; el que es tradueix en un estat del benestar fort- que tingui com a pilars l’educació i la sanitat, en una economia social de mercat i en la lluita pels drets socials. Només així tots els ciutadans i ciutadanes podran gaudir de les mateixes oportunitats que els permetin una qualitat de vida digna.

Per això, siguem autèntics en el nostre progressisme. Mentre es debat el dret a decidir, mentre es decideix el model de nació, que molts creuen que una vegada arribi s’acabaran els problemes, el PSC ha de mostrar la seva autenticitat progressista, ha d’aixecar la veu sense complexos i impulsar mesures per evitar la creixent desigualtat i polarització de la societat. Mostres d’aquesta desigualtat les llegim, les sentim i les vivim cada dia: poc apareixen en els mitjans, però ho copsem en la gent que coneixem, es demostra en la publicació de les dades de la renda familiar disponible al 2011 a la ciutat de Barcelona i es veu aprofundida amb mesures com les taxes judicials.

ImagenExemple d’aquesta autenticitat que reclamo és el pla de xoc contra l’atur juvenil que va impulsar la JSC (Joventuts Socialistes) de BCN i que conjuntament amb el grup municipal socialista encapçalat per en Jordi Martí a l’Ajuntament de Barcelona, van forçar un ple extraordinari el passat divendres 18 de gener en el que es va aprovar el pla, amb els vots del PSC, ICV-EUiA i UpB. I més exemples ens calen.

Quan entre els meus companys del PSC, uns opinen que cal més S o bé que cal més C, els hi dic que és un debat estèril, que calen els dos per igual, són dues cares de la mateixa moneda. Però ara mateix, en un dia a dia que només parla de sobirania nacional, els Socialistes de Catalunya hem de parlar i actuar més (i hauríem d’haver-ho fet abans) davant de les retallades de drets i d’oportunitats, perquè com es pot reclamar la sobirania nacional, si la llibertat i sobirania individual es veuen retallades.

Per acabar, com és de justícia, cal citar les fonts. La paraula autenticitat la vaig sentir fa poc en boca de la Rocío Martínez-Sampere. El catalanisme i progressisme en la declaració de principis del PSC que faig meva. Siguem autèntics!

@mircarracedo