Que tal la llibertat de vot?

El PSC ha reconegut que necessita redefinir el seu projecte polític.

De fet és del tot evident que cal fer-ho, la sangria constant de militància, el malestar i el rebombori a la Xarxa i els canvis constants d’opinió de la direcció, deixen palesa aquesta necessitat, que es materialitzarà amb cinc conferències nacionals.

Per ficar un exemple, molt de moda últimament, recordem que a la ponència del congrés del partit dèiem que estàvem en contra del dret a decidir, al programa electoral diem que estem a favor, a la intervenció del nostre primer secretari al debat d’investidura diu que ens abstindrem a tot el que tingui que veure amb el procés del dret a decidir, i acte seguit votem que no (tret de 5 díscols) en la declaració de sobirania al parlament.

confusion

Ara comença a nivell municipal a fer-se la pilota més i més gran, el grup municipal de Berga (entre d’altres) vota a favor, a l’ajuntament de Barcelona el grup vota majoritàriament en contra, però el president del grup s’absté i tres regidors es troben malalts, a cada diputació el PSC fa la seva…

La meva pregunta és: perquè la direcció del partit no dona llibertat de vot en aquest tema, vista la incoherència manifesta de la nostra posició? Perquè no deixem que la gent voti en consciència i ja està?

Si som un partit que passi el que passi, el dia després de la consulta, es dedicarà a millorar la societat, sigui quin sigui el seu marc, perquè ens posicionem en una o altre banda si dintre de la nostra organització tenim de tots els colors de sentiments patris. No ens perdem pel camí si us plau la societat catalana ens necessita socialistes i catalanistes (sense cognoms).

Sembla ser que han demanat una treva a can PSC, perquè volem trobar una síntesi, perquè volem sumar a tots i totes i no restar, reconèixer que hem de redefinir és un bon pas, però la millor forma de demostrar les bones intencions de suma no crec que sigui la imposició del vot.

Donem llibertat de vot en aquest tema!

votar

Una iniciativa de militants de base demana que en el tema del dret a decidir es tingui llibertat de vot, fins que les conferències trobin la síntesi que necessitem. Jo l’he signada.

@LacastaHuelin

Anuncis

Un món millor és possible.

Crec que ja ningú discuteix que la direcció del PSC fa molt de temps que està perduda.

Aprovem que estem a favor del dret a decidir i després ens dediquem a demostrar amb els fets tot el contrari, estem a favor de fer primàries i a la mínima excusa ens n’oblidem.

Un altre decepció per a una militància cada cop més cansada, cada cop més trista i cada cop amb menys orgull de pertànyer a aquest partit.

Orgull sempre ens quedarà perquè, com a mínim, sempre tindrem la nostra història, la que ens va permetre portar la sanitat a tothom de mans d’Ernest Lluch, la que ens va fer ser referent d’un catalanisme integrador i plural, la que ha propiciat que Catalunya tingués un únic model de educació inclusiu i no excloent.

N’estem molt orgullosos d’en Pasqual Maragall per la seva llei de Barris i pel seu intent de fer entendre a Espanya que Catalunya necessitava quelcom diferent, per la seva valentia i el seu esperit inconformista.

No podem estar més orgullosos d’haver impulsat l’ampliació dels drets civils com la llei del matrimoni igualitari i de la nostra obsessió amb les polítiques de gènere.

D’aquell partit que té al costat unes joventuts pensant constantment en la qualitat de vida dels i les joves de Catalunya, proposant solucions d’èxit com les meses d’emancipació juvenil  o innovadores com l’herència universal, la joventut política que de debò es preocupa dels problemes de classe (sí, encara existeix això tant antic).

No hem de permetre caure en la més absoluta decepció, hem de seguir endavant, hem de lluitar, no hem de deixar que ens prenguin aquest orgull col·lectiu, però per això cal reclamar-ho.

Hem de prendre la paraula i dir “Prou!”:

-Prou de votar diferent a Madrid i a Barcelona

-Prou d’incomplir els acords dels congressos.

-Prou de cabdillisme i de la defensa dels capos territorials com si governessin un petit regne de Taifes.

-Prou d’expulsar gent del partit amb posicions radicals, que no estan dintre dels valors fundacionals d’aquest, el nostre, partit.

-Prou de pensar més en la cadira pròpia que en el bé de la gent a la que representa i el bé general del Partit.

-Prou de fer servir els estatuts del Partit segons ens beneficiïn o no.

-Prou de la llei del silenci que veu en la discrepància deslleialtat.

Per això hem de treballar, per que torni a aquest partit l’alegria de la reforma de la societat, l’esperança d’un món millor, la il·lusió d’un projecte col·lectiu que tan sols vol la millora de la qualitat de vida de la gent d’aquest país sense oblidar les desigualtat i les injustícies, aquí i a fora.

El PSC ha de ser el partit de referència en temes de sostenibilitat, de generositat intergeneracional, de justícia social i de llibertat personal, en definitiva, aquest partit ha de ser el baluard de la democràcia, entesa com el poder dels que no el tenen, però per això hem de canviar, sentint-nos orgullosos de les nostres idees reformadores de la societat i de la nostra història.

Perquè un món millor és possible, un PSC millor ha de ser possible i és necessari.

@LacastaHuelin

Un inici…

Prenem la paraula. Com abans altres l’han pres. Com esperem que molts altres ho facin…

mitingdelallibertat

Ho fem perquè creiem que vivim moments on no es podem permetre els silencis. Cada veu que roman callada és una oportunitat perduda de fer millor el món que ens envolta. De transformar la societat. D’encaminar-nos cap a un futur més just. I tenim clar que per naltros no serà. I si durant el camí podem convèncer a més gent que alci la seva veu, molt millor.

Avui deixem enrere la seguretat de les converses en petit comité per donar publicitat a les nostres opinions, queixes, pors, il·lusions, projectes, adscripcions i solucions. I ho farem des de la perspectiva d’ activistes polítics. De militants al Partit dels Socialistes de Catalunya.

La imatge que il·lustra aquesta entrada és del conegut com míting de la llibertat. I és una declaració d’ intencions. Moltes de les aportacions giraran al voltant del #PSC. Perquè creiem que és la millor eina per transformar la societat. Perquè volem treballar per a què es torni a generar l’ il·lusió que bullia al Palau Blaugrana aquell 22 de juny de 1976. Perquè ha de tornar a representar la centralita social catalana.

Per tot això, avui prenem la paraula i et convidem que tu també ho facis.