Siguem autèntics!

De les estacions de l’any, sens dubte la meva preferida és l’estiu, i no un estiu poc calorós, sinó un estiu autèntic: ple de calor. El mateix em passa amb l’hivern, tot i que no m’acaba d’agradar, prefereixo un hivern amb fred que un hivern calorós. I què dir de la tardor i la primavera, no saps mai cap on tirar, agafo paraigües o no, agafo l’abric o una gavardina, tanta variabilitat m’agrada ben poc.

Imagen

El mateix li passa a la societat quan es tracta de política i dels partits polítics. Sigui quina sigui la tendència ideològica de cada persona, el primer que demanem a qualsevol partit polític és l’autenticitat, que mostrin els seus postulats clarament i que no siguin com el Guadiana, ara vaig, ara vinc i mai arribo. Una vegada cada partit s’hagi definit, ja triarem qui creiem que pot representar millor la nostra manera de veure i sentir la societat. Però si no sabem cap a on va, segurament no el comptarem en les nostres opcions de tria i crec que les eleccions del 25 N ho van fer palès amb el càstig als dos partits majoritaris, entre d’altres motius.

Imagen

Si parlo del Partit dels Socialistes de Catalunya, ens defineix que som catalanistes i progressistes. Pel que fa al catalanisme, moltes són les postures i crec que ens manca un debat profund en el si del partit que ens permeti definir quin és el nostre model de país i tots els militants el puguem adoptar com a propi. Però pel que fa al nostre progressisme, no hi ha dubte, tots creiem en la llibertat i igualtat de les persones i en una societat més justa que permeti el desenvolupament dels projectes individuals i col·lectius; el que es tradueix en un estat del benestar fort- que tingui com a pilars l’educació i la sanitat, en una economia social de mercat i en la lluita pels drets socials. Només així tots els ciutadans i ciutadanes podran gaudir de les mateixes oportunitats que els permetin una qualitat de vida digna.

Per això, siguem autèntics en el nostre progressisme. Mentre es debat el dret a decidir, mentre es decideix el model de nació, que molts creuen que una vegada arribi s’acabaran els problemes, el PSC ha de mostrar la seva autenticitat progressista, ha d’aixecar la veu sense complexos i impulsar mesures per evitar la creixent desigualtat i polarització de la societat. Mostres d’aquesta desigualtat les llegim, les sentim i les vivim cada dia: poc apareixen en els mitjans, però ho copsem en la gent que coneixem, es demostra en la publicació de les dades de la renda familiar disponible al 2011 a la ciutat de Barcelona i es veu aprofundida amb mesures com les taxes judicials.

ImagenExemple d’aquesta autenticitat que reclamo és el pla de xoc contra l’atur juvenil que va impulsar la JSC (Joventuts Socialistes) de BCN i que conjuntament amb el grup municipal socialista encapçalat per en Jordi Martí a l’Ajuntament de Barcelona, van forçar un ple extraordinari el passat divendres 18 de gener en el que es va aprovar el pla, amb els vots del PSC, ICV-EUiA i UpB. I més exemples ens calen.

Quan entre els meus companys del PSC, uns opinen que cal més S o bé que cal més C, els hi dic que és un debat estèril, que calen els dos per igual, són dues cares de la mateixa moneda. Però ara mateix, en un dia a dia que només parla de sobirania nacional, els Socialistes de Catalunya hem de parlar i actuar més (i hauríem d’haver-ho fet abans) davant de les retallades de drets i d’oportunitats, perquè com es pot reclamar la sobirania nacional, si la llibertat i sobirania individual es veuen retallades.

Per acabar, com és de justícia, cal citar les fonts. La paraula autenticitat la vaig sentir fa poc en boca de la Rocío Martínez-Sampere. El catalanisme i progressisme en la declaració de principis del PSC que faig meva. Siguem autèntics!

@mircarracedo

Anuncis

Un inici…

Prenem la paraula. Com abans altres l’han pres. Com esperem que molts altres ho facin…

mitingdelallibertat

Ho fem perquè creiem que vivim moments on no es podem permetre els silencis. Cada veu que roman callada és una oportunitat perduda de fer millor el món que ens envolta. De transformar la societat. D’encaminar-nos cap a un futur més just. I tenim clar que per naltros no serà. I si durant el camí podem convèncer a més gent que alci la seva veu, molt millor.

Avui deixem enrere la seguretat de les converses en petit comité per donar publicitat a les nostres opinions, queixes, pors, il·lusions, projectes, adscripcions i solucions. I ho farem des de la perspectiva d’ activistes polítics. De militants al Partit dels Socialistes de Catalunya.

La imatge que il·lustra aquesta entrada és del conegut com míting de la llibertat. I és una declaració d’ intencions. Moltes de les aportacions giraran al voltant del #PSC. Perquè creiem que és la millor eina per transformar la societat. Perquè volem treballar per a què es torni a generar l’ il·lusió que bullia al Palau Blaugrana aquell 22 de juny de 1976. Perquè ha de tornar a representar la centralita social catalana.

Per tot això, avui prenem la paraula i et convidem que tu també ho facis.