Créixer des del municipalisme

Aquesta és la primera de les entrades per ampliar els punts senyalats a l’escrit “Tres oportunitats per prendre la iniciativa“.  Desenvoluparé la idea de guanyar la iniciativa mediàtica i política des de la política municipal, sense obviar com des del municipalisme el PSC pot fer molta feina en la regenaració de la política.

baldosesdebarcelona

Els ajuntaments, per la seva proximitat i la capacitat d’incidir en el dia a dia de les persones, són les intitucions més ben valorades per la societat, i alhora, els alcaldes el que millor reconeixement reben per la seva feina per part dels electors. És aquesta proximitat, aquesta capacitat de veure la mà de la institució en el dia a dia la que fa de la política municipal, d’aquells que n’hi són particeps, la part més humana de la política.

Si un partit es pot explicar des del municipalisme a Catalunya, aquest és el PSC. Per això, l’àmbit local ha de ser un dels punts de partida dels Socialistes Catalans per recuperar iniciativa política i mediàtica. I proposo fer-ho a partir dels següents punts.

  • La Reforma de l’Administració Local. Aquesta polèmica llei que el PP vol aprovar va més enllà d’un hipotètic estalvi. Hi ha darrera una voluntat política. La de convertir als ajuntaments en gestors de servei. En buidar-los de contingut polític. En allunyar la política de la gent.Ajuntament-ext Els ajuntaments, i a Catalunya ho sabem especialment, han estat els grans cohesionadors del país. A través de polítiques actives socials, culturals, educació, d’emprenedoria… El PSC ha d’aixecar la veu per defensar la importància de la política de proximitat. Aquella que amb més facilitat por reconéixer problemes i trobar-hi solucions. Aquella que pot acompanyar a les institucions nacionals i estatals i ajudar a adaptar-les a la realitat del territori. I no només això, ha de ser propositiu i liderar el debat del finançament local.
  • Innovació en polítiques d’àmbit local. Fins ara la política local s’ha encarat com una tasca individual de cada agrupació local. Això, en una gran organització política com el PSC no té sentit. El benefici per l’elector en delegar la seva AJUNTAMENT1_0confiança a través del vot a una llista socialista no hauria de ser només els recursos d’assesorament i formació dels càrrecs locals. S’hauria de beneficiar de l’experiència d’una  organització política que durant els últims anys ha governat les principals ciutats catalanes gairebé ininterrumpidament i amb molt bons resultats. I per tant de la capacitat de posar en xarxa les alcaldies socialistes per a que comparteixin coneixements i experiències. Però a més anar més lluny i dissenyar una estratègia global, amb un laboratori d’innovació de política local que assessorés a cada candidatura socialista iniciatives que ja dutes a terme amb bons resultats i proposar programes pilots d’acord amb les seves realitats. No es tracta d’unificar. És tracta de teixir una xarxa, de compartir coneixement, d’aprofitar esforços.
  • Regeneració democràtica. Per la proximitat a la que feia referència l’administració local i les agrupacions locals han de ser qui lidajuntament2erin la regeneració democràtica. Polítiques de Govern Obert, de Dades Obertes, processos participatius… En els molts, i importants, ajuntaments que el PSC governa s’han de començar a implantar aquestes mesures i fer-ne ressó. Transparència màxima allà on tinguem responsabilitats i noves maneres de fer política.
  • Compromís dels 8 anys. Aquesta és una proposta a impulsar entre els candidats a alcaldes. És el compromís de que durant 8 anys, o sigui dos mandats, no ocuparan cap altre càrrec públic que no vagi lligat a d’alcalde es centraran al 100% en el seu poble o ciutat.

ajuntamentbcn

Afegiré un punt sobre el paper dels alcaldes a la vida orgànica del PSC. Des d’un temps ençà el paper dels alcaldes als òrgans de decisió interna dels Socialistes Catalans ha anat guanyant pes. Crec que és un gran error per varis motius. El primer i més clar és el barrejar càrrecs i responsabilitats com a electe amb orgànics. A més la cultura política municipal comporta alguns tics que no són gens beneficiosos per a una organització d’àmbit nacional. Proposo un major pes del consell d’alcaldes com a òrgan consultiu i alhora l’abscència d’alcaldes a la Comissió Executiva Nacional.

Anuncis

Tres oportunitats per prendre la iniciativa

Tots caiem en la temptació de culpar als altres quan ens trobem en una situació no gaire avantatjosa, quan hem comés un error… I les organitzacions polítiques no són diferents. Una de les excuses més esgrimides és la incapacitat d’arribar a la societat per culpa del filtres dels mitjans de comunicació. A vegades perquè no es fan prou ressò de les propostes o posicionaments o perquè ajuden als altres a situar en l’agenda temes que no els beneficien.

A Can PSC durant els últims temps ho hem escoltat tot sovint. No pecaré d’ingenu obviant que els mitjans de comunicació responen a interessos econòmics i que les televisions i ràdios de titularitat de les diferents administracions poques vegades han exercit amb l’objectivitat que exigeix un servei públic. Però no ens podem aturar aquí. Les diverses direccions dels socialistes catalans s’han trobat a la defensiva o reaccionant massa tard en els temes de més actualitat. No han sabut, o pogut, donar el tomb, prendre la iniciativa o posar damunt la taula els nostres temes.

iniciativa
És veritat que estem vivint uns dies on no hi ha un debat ideològic o de propostes sinó de crits o titulars de 140 caràcters i que es fa molt difícil aprofundir en els problemes i ser propositiu fugint del populisme. Però crec que el PSC pot aprofitar tres espais on podem prendre la iniciativa i conquerir espai als mitjans de comunicació:

Debat 1-2-3municipal. La historia dels Socialistes Catalans no es pot entendre sense el municipalisme, a on encara mantenim una gran quota del mal anomenat poder. Els ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania i malgrat el desencís de la gent amb les institucions i els representants polítics, alcaldes i ajuntaments continuen sent ben valorats. A més, la polèmica reforma del PP farà que aquest tema ompli moltes planes.
Federalisme. Dins l’anomenat debat nacional, el federalisme és patrimoni del PSC. Malgrat tot el que s’ha dit en contra, només el PSC hi ha apostat de veritat. Altres s’hi sumaran amb el temps. Aquest model ha estat molt atacat per l’entorn independentista, molt més que la posició immobilista del centralisme del PP i ho ha estat per la simple raó que des de les files independentistes han volgut resoldre la qüestió nacional amb una tria entre L’immobilisme del model actual o l’avanç de la independència. Per això, una altra proposta de progrés els fa por. Sens dubte, en aquest punt tenim molt a dir.
Regeneració democràtica i transparència. Un dels punts que més frustració creen a la ciutadania. Aquest s’ha convertit en el tercer eix de la política catalana (afegint-se al nacional i el dreta/esquerra) i dues formacions, Ciutadans i CUP, s’han beneficiat. Els Socialistes Catalans tenim molt a dir. Serà primordial com actuem amb els casos de corrupció que esquitxen a l’organització. Però tenim una avantatge davant altres partits, el que proposem ho podrem dur a terme allà on tenim responsabilitats, i encara en tenim a molts llocs.
Li dedicaré una entrada a cadascun dels tres temes, per poder ampliar les oportunitats i centrar algunes idees.

Em faltaria dir que ens queda un altre àmbit on tenim molt a dir: l’àmbit social. Però ara mateix hem de recuperar la confiança de la societat en aquests temes per ser una veu autoritzada.