Ens uneix Barcelona

Durant els darrers temps al voltant del concepte de regeneració democràtica s’han omplert moltes pàgines de diaris, minuts de televisió i tertúlies radiofòniques. Tot el que envolta el model d’articulació de la nostra democràcia està en el punt de mira, i especialment els partits polítics. És un debat ineludible, que tots hem d’encarar, amb amplitud de mires i evitant dogmatismes. La societat ha de continuar pressionant amb esperit crític. La corresponsabilitat és el principi el final. Però en aquest camí cal reconèixer els avenços, les bones pràctiques… I n’hi han! I Primariesobertes2015.cat n’és una!

sumant190Darrera de Primàries Obertes 2015 trobem una proposta ambiciosa. La Barcelona socialista ha estat un model fructífer i d’èxit, però cal trobar nous plantejaments lligats a les noves circumstàncies. Com deia Judt “cal fer les mateixes preguntes però estant disposat a escoltar respostes diferents”. El @PSCBarcelona inicia aquest març un camí no gaire transitat. Fa una crida a la ciutadania progressista no per que recolzi el seu projecte de futur i present per la capital de Catalunya, sinó per escriure’l conjuntament. Els Socialistes de Barcelona posen de manifest una cosa que a vegades oblidem, els partits polítics són eines de transformació de la societat. I amb aquesta iniciativa posen l’eina a l’abast de tots aquells volen que la ciutat desperti. Passar pàgina a l’època Trias i l’època de la inèrcia com a estratègia. Perquè la Barcelona que ens enamora, la que es va posar guapa per tots nosaltres i pel món, és una ciutat de barris, dinàmica, diversa, innovadora, que aposta per la cultura, mestissa, divertida, acollidora, oberta al mar… i trapella. I perquè torni a ser així cal que la majoria progressista impulsi un nou projecte, que es corresponsabilitzi més enllà d’on ho havia fet fins ara.

bebe-orejaEl camí per a que BCN torni a tindre un governs d’esquerres comença amb la primera convenció subtitulada “Escoltar”. Amb formats diferents als habituals, donant la paraula a qui normalment no la pren, obrint el partit a tothom que vulgui sumar, aquest és una oportunitat increïble per tots aquells que reclamen una altra Política, uns altres polítics, uns altres partits…

A Escoltar, la seguiran Dialogar i Acordar on es definirà el programa del PSC de Barcelona. Però no acabarà aquí. Després ens esperen unes primàries obertes. Com us deia, exercici d’apertura total del Socialistes de Barcelona.

De ben segur que no serà un camí fàcil. Des del desprestigi de les organitzacions polítiques, el mal moment de la marca PSC, les pors a que l’aparell manipuli, la simplificació dels mitjans de comunicació… D’excuses en podem trobar moltes…

Però és un camí que val la pena començar! És un projecte diferent, obert a la ciutadania, exemple de la nova política que tots reclamem, on els progressistes podem deixar la nostra empenta, on no està res decidit, on et volen escoltar, on pots sumar.

A tots aquells que són progressistes, siguin o no votants del PSC, els convidaré a que m’acompanyin en aquest camí i ho comencin a fer anant a la primera convenció “Escoltar”. Perquè ens uneix una idea de Barcelona. Perquè tenim molt en comú i no em valen les excuses.

skylinebcn

Evitar el distanciament

valls_normalL’últim dia de l’any vam aprofitar per apropar-nos a Valls. Malgrat ser a prop del meu poble, naltros sempre hem mirat cap a Reus. Passejant-hi, al veure un parell de locals comercials tancats al carrer més comercial de la ciutat em vingué al cap un comentari que em va fer un amic “A Valls la millora de les comunicacions amb Tarragona li ha fet molt de mal”.

A la democràcia representativa, com a Valls, la millora de les comunicacions* li ha fet molt de mal. La conseqüent millora d’accés a la informació i la facilitat de la gent per comunicar-se de forma massiva han qüestionat el model representatiu i aquest no ha sabut donar les respostes a la velocitat que els nous temps requerien. No només passa a la política, malgrat ser el cas més representatiu; també el trobem el mateix desafecte amb altres institucions que fan servir el model; es diguin sindicats, federacions esportives o l’església. No podem oblidar ni negar els avantatges clars que comporta el sistema representatiu, en especial si els encarem cap a la facultat executiva. Fins ara la seva orientació cap a la consecució d’objectius , la flexibilitat i sobretot la capacitat de reaccionar amb rapidesa havien estat suficients per a que el sacrifici de democràcia que demana el sistema fos acceptat.

Però, i ja centrant-nos en política, els nous moviments comparteixen el assemblearisme com a model decisori. Cada cop són més les veus a la societat que demanen una democràcia que superi l’actual model de participació. No n’hi ha prou amb triar, elegir, càrrecs periòdicament, volen ser corresponsables, implicar-se en la presa de decisions. A més s’ha de sumar el descrèdit de la classe política i la manca d’identificació de la ciutadania amb ella.

participació-ciutadanaLes bases socialistes han fet seva aquestes reivindicacions. Ja en el darrer congrés els moviments de base van forçar que la candidatura a encapçalar les llistes al Parlament de Catalunya es tries mitjançant primàries obertes a tota la societat. Però això no ha aturat el progressiu distanciament entre la direcció i les bases. I molt menys després de no celebrar-les per escollir el cap de llista pel 25N.

La crisis de la representació es fa dramàtica en el cas d’una organització com el PSC. Els membres del Consell Nacional, màxim òrgan entre congressos i qui ha de fiscalitzar la feina encomanada a la Primera Secretaria i a la seva executiva són triats no per tots els militants sinó per delegats. O sigui hi ha un doble filtre. El mateix passa amb la primera secretaria que es elegida pels delegats de les diferents agrupacions. Tot plegat fa que la militància es vegi molt allunyada i poc identificada pels òrgans de direcció del partit.

Com pot el PSC superar aquest distanciament?

El primer pas és acceptar la manera d’articular el partit actualment no té res a veure amb una societat marcada per la millora de les xarxes de comunicació, dels mitjans de transports i les relacions horitzontals. No es pot concebre que un militant de Deltebre i un de Mataró no tingui espais comuns de participació. Com podem confeccionar un discurs integral de país si no impliquem a tota la militància en les diferents realitats territorials. Hem de crear xarxes relacionals que traspassin les agrupacions i les federacions.nous-temps

Algunes propostes concretes al respecte:

  • Elecció directa de la secretaria general nacional i de les federacions per part de tots els militants.
  • Elecció del candidat a President de la Generalitat mitjançant primàries obertes a tota la ciutadania.
  • Elecció directa dels representants de cada Federació per part de tota la militància i reducció del mandat a dos anys.
  • Conferència oberta anual al voltant de quatre preguntes, dues proposades per l’executiva i dues per la militància.
  • Potenciació de les sectorials.
  • Vertebració de grups de treball de suport a càrrecs electes.
  • Adscripció de càrrecs electes a territori.

@ajejiro

*Perdoneu-me que hagi jugat amb el doble sentit de comunicacions…